Oferta cultural de dansa

Narinant és el resultat del projecte Barris en Dansa, un espectacle de dansa contemporània interpretat per persones de totes les edats i condicions, de diversos barris “còmplices” de Barcelona (Les Corts, La Sagrera, Besòs/La Mina).Narinant

 

"Can Batlló" present, passat i futur!

https://canbatllo.wordpress.com

PARTICIPACIÓ

És una paraula que sona bé, no trobeu? És tan àmplia, tan sonora i rotunda. Qui la diu, ho fa amb fermesa, amb determinació, i en pronunciar-la s'activa quelcom més que la fonètica.

Tan si la diem en positiu, o  sostenint una afirmació negativa, implica acció, quelcom que esquitxa; "jo d'això no hi participo"....Hi ha implícites la voluntat, la consciència i la responsabilitat. Una presa de decisió conscient.

En prenc PART o no en prenc?. El que més s'allunya de la participació seria el camí del mig, quan hom ni tan sols sap que existeix alguna cosa que es mou al seu voltant, a la que pot decidir sumar-se o no.

És a dir, que per saber si volem prendre part o no primer hem de SABER, hem de conèixer la realitat, la més propera, la més inmediata i també aquella més gran. Després, entendre-la i només llavors estarem preparats i preparades per participar.

En el camí del mig, ens trobem, sovint, aïllades, allunyades, muts.

Avui en dia, sembla com si els dies s'haguessin escurçat...En mig de tal rebombori d'activitat i  obligacions no queda temps per allò primordial.  Aquí, la pregunta seria: Què és per cadascú de nosaltres allò primordial, allò que fa que la vida sigui més ampla que llarga?

Ja que tinc l'ocasió aquí, després de donar-hi voltes em sorgia preguntar-me en quina mesura participem de les nostres vides, decidim, diem que no, proposem i establim estratègies per conquerir els nostres somnis... Hi ha un punt en què va relacionat , no us sembla?

Participar, no és només un exercici, sino una actitut. 

En la mesura en què som capaces de prendre part de les nostres vides, llavors, en paral.lel, de manera natural, crec, neix l'impuls de participar d'allò col.lectiu. I és aleshores, quan el potencial individual es suma al dels altres (al col.lectiu), quan es donen veritables canvis, transformacions profundes en la realitat compartida. Aquest és l'objectiu principal de la participació: Aconseguir la transformació social, la millora col.lectiva.  I, mireu quins espirals! la millora social s'aconsegueix allunyant-nos de l'individualisme.

A Animació sociocultural es sonada la frase: "allò important no és tant el resultat al qual s'arriba sino el PROCÉS que transitem per aconseguir-lo" (és més important el procés que el resultat).

Aquí a Esplugues, per exemple, que s'acabi posant en marxa novament la maquinària per construir el Pla Caufec, potser deprendrà de la decisió política i de grans empreses... però el camí recorregut durant els anys de denúncia i lluita per aturar-lo han generat i generen, en una bona part de la gent del poble, lligams que perduren. Una xarxa de suport i confiança.

 Adonar-se que el veritable canvi no recau en les decisions polítiques sino en el tipus de relacions que establim i en les decisions que prenem dia a dia és prendre consciència del propi poder.  

La participació col.lectiva es pot exercir a molts nivells i en diferents graus d'implicació.  Podem anar a gaudir d'un concert al barri i estarem participant o podem implicar-nos en el muntatge, assumint la responsabilitat, demanant permissos, recollint quan s'acaba...

Podem només participar en una manifestació el dia convocat o haver dedicat dies, mesos, informant-nos, debatent i arribant a consensos en assemblees llarguíssimes fins a arribar a la decisió de convocar aquella manifestació. Denunciar i protestar també és una forma de PARTICIPACIÓ. És una de les eines més potents que tenim per canviar la direcció de tot aquest sistema sostingut, en un munt d'individualitats aïllades.

Parlar de participació està molt de moda, jornades de participació ciutadana, pressupostos participatius...i és magnífic si és real... Si políticament no hi ha la voluntat de fomentar la participació i donar veu a la ciutadania tot es torna hermètic i es pot acabar podrint.

Recordem que s'acaba d'aprobar la "llei MORDASSA", llei per a la Protecció de la Seguretat Ciutadana, si li diem amb el seu nom eufemístic. Una llei que vulnera la llibertat  d'organitzar-se i protestar, la llibertat d'expressió. I justament en un moment on la realitat necessita ser denunciada, quan necessitem saber que no estem sols i soles davant tanta injustícia i desigualtat social.

 Als nostres barris la participació es tradueix  en qualsevol de les manifestacions populars que existeixen o creant-ne de noves, festes majors, organització de xerrades o debats, cinefòrums, clubs de lectura, assossiacions... I barri també vol dir l'institut...

Com volem que siguin els nostres barris, què canviariem? i als centres educatius? Hi ha espais de participació, de discussió? Té l'alumnat prou eines per poder fer sentir la seva veu, per imaginar altres escenaris? no és només tenir la informació sino saber què fer amb ella.

Cada vegada existeixen més iniciatives col.lectives com a formes de participació quotidianes: grups d'ajuda mutua, xarxes d'intercanvi de coneixements, Bancs del Temps (a Esplugues en tenim un), coopertives de consum responsable, etc...

Als nostres llocs de feina, opinant, informant-nos, creant sinèrgies colaboratives, trobant maneres col.lectives de millorar la nostra tasca.

A l'estació de metro de Roquetes, a Nou Barris, hi ha tot de frases de la gent del barri, que se sent del barri perquè porta anys construint-lo i millorant-lo.   I també una inscripció ben gran on podem llegir:

NO ES LO IMPORTANTE LLEGAR SOLO NI PRONTO SI NO TODOS Y A TIEMPO.   LEON FELIPE.

Agostina Piñeiro  (Professora del cicle d'Animació Sociocultural i Turística)

L’empoderament

Quan parlem de l’empoderament de les persones o els grups, hem de situar a aquests com a eixos centrals de transformació en el seu entorn, entenent que poden contribuir (tenir el poder) per possibilitar canvis d’actitud en positiu, passar d’actors passius a tenir rols actius, implicats contribuint a la millora social, afegint punts de vista diversos i opinions. Per empoderar una persona o grup li hem de permetre adquirir o rebre els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes socials, en l’àmbit econòmic i també pel que fa a les polítiques.

És important ser conscients de l'existència d'aquestes capacitats per buscar-les, trobar-les i potenciar-les (cal treballar la confiança en un mateix o en el grup, transmetre la idea que es pot tenir la força, per decidir, per incidir, per transformar...). Des del nostre paper d’animadors i animadores podem trobar eines mitjançant intervencions per afavorir aquest empoderament de persones o col·lectius i marcant uns objectius, per a que es possibiliti que adquireixin les eines que els faran créixer com a persones i d’aquesta manera contribuir de manera activa, a la transformació social del seus entorns. Caldrà trencar amb certes dinàmiques directives, fomentant les reflexives (la persona ha de pensar, créixer com a tal), a fi de generar espais i processos de treball horitzontal en col·laboració, partint sempre de les relacions i entenent les mateixes com la base.

MANU PEÑA (Estudiant de primer d'Animació Sociocultural i Turística)

La Democràcia Cultural

Arrel de la detecció, que la cultura no arriba de la mateixa manera a les diferents classes social. Entenent que a les més desfavorides, arriba la mínima, generalment en forma de cultura estandarditzada, va començar la democratització de la cultura, detectant les necessitats i les demandes que poden sorgir dels col·lectius en qüestió, pel que fa a la cultura.

El concepte de democràcia cultural, parteix de la premissa que tothom te dret a l’accés a la cultura. A participar i decidir sobre la mateixa. A generar cultura i expressions culturals, en definitiva a fer de la cultura quelcom dinàmic i viu. En aquesta línia la persona passa de ser només consumidora de cultura, a poder generar-la, defugint de l’estàndard i posant en valor la cultura popular. Per tot això, és important el que es va comentar a la xerrada: la cultura ha de ser accessible (econòmica, geogràfica i conceptualment parlant). Com a animadors i animadores, podem jugar un paper rellevant en fer que la democràcia cultural, esdevingui real als barris o amb els col·lectius que treballem. També és important acompanyar aquest processos de la difusió necessària, que serà peça clau per a l’accessibilitat de tothom a la cultura. 

MANU PEÑA (Estudiant de primer d'Animació Sociocultural i Turística)

VÍSITA HORROR BOX TALLER DE MAQUILLATGE

DAVID MORENO, HORROR BOX

El passat 19 de Gener ens va venir a fer una xerrada el David Moreno junt amb la seva dona Cristina Raya, els dos membres de l'empresa Horror Box. Aquesta empresa es dedica a oferir espectacles o dinamitzacions que versin o estiguin relacionades amb el món del terror. Els famosos túnels del terror són la seva especialitat i qualsevol que vulgui, i tingui diners, pot fer-los un encàrrec.

La dinamització dels espectacles d'Horror Box, així com la preparació i l'organització, esta estrictament relacionada amb el nostre grau d'animació sociocultural i turística, de fet, cada any ens ocupem de portar el 31 d'Octubre (Halloween) a l'Institut. La xerrada va ser molt enriquidora ja que, a més de parlar envers l'empresa i la seva activitat, vam poder conèixer els inicis dels dos tertulians. Veiem com la seva professionalitat, la seva dedicació i la qualitat de les implementacions d'Horror Box estan acompanyats d'una forta formació, d'un notable esperit emprenedor i, indubtablement, de la passió que els dos posen en el que fan.

Com a reflexió final vam poder veure que, encara que la cosa no estigui gens bé actualment (vam analitzar el pressupost i els guanys d'una de les implementacions de l'empresa i vam poder comprovar que els guanys eren escassos) has de tirar endavant amb el que fa que et sentis realitzat, has de confiar en tu mateix, rodejar-te de professionals i bona gent i mai donar-te per vençut.     

ALBERT DÍAZ MONJE (Estudiant de segon d'Animació sociocultural i turística)

Horror box