TALLER DE FORMADORS PER A FORMADORS: PUNT DE LLIBRE

CALLEJEROS SEVERO SITGES

CALLEJEROS SEVERO CASTELLDEFELS

TALLER DE FORMADORS PER A FORMADORS: La brotxeta de fruiteta

VIDEO DE SERVEIS DEL SEVERO. Així som i així ho fem saber!!!!!

TALLER DE FORMADORS PER A FORMADORS: La pinça i el drac

La llegenda diu:  Sant Jordi un cavaller molt atent, va lluitar contra el malvat drac que tenia presonera a la princesa, ja que se la volia cruspir. Finalment, Sant Jordi venç a la gran bèstia i en el lloc, on el drac va morir amb l’espasa de Sant Jordi, vessa la seva sang on creix un roser com a senyal d'amor i d'amistat.

Deixem els grans monstres, les princeses i els cavallers, pels nostres somnis, però l’Àlex Molina i el Jonathan Reñé han realitzat als seus companys de classe, un drac molt maco i divertit, per a poder enganxar en la nevera de casa, les notes més importants i no deixar-nos ni una.

Amb l’objectiu principal de motivar la sensibilització davant el fet creatiu i artístic, crear i experimentar. 

FLASHMOB HALLOWEEN

COM ENTENEM LA CULTURA?

Masclisme, classisme i de què serveix ser intel·lectual

CARLES CAPDEVILA ACTUALITZADA EL 03/04/2016 18:55

  270

32  

• Alimentar la bèstia
• 5/4: El manifest de Koiné ja ha tingut un efecte positiu

I AQUÍ

CARLES CAPDEVILA

A GEORGE STEINER el continua torturant pensar com podien alguns nazis ser tan sensibles i emotius davant de la música clàssica i alhora matar jueus. Sóc dels que creuen que la cultura i l’educació són la solució, però depèn de què entenguem per cultura.

Félix de Azúa, enviant l’alcaldessa Colau a fer de peixatera, ens ha demostrat un cop més que es pot ser intel·lectual i ser un autèntic cretí. Que ser una persona llegida, amb sensibilitat estètica, acadèmic de la llengua, no impedeix que la teva llengua escupi ximpleries indecents.

Per desgràcia, la història està plena de persones que, havent tingut accés a la cultura, es dediquen a menysprear els que no han tingut aquesta sort. Miserables que havent llegit molt i ocupant càtedres selectes no han entès res. Fa poc llegia un reportatge divertit sobre si els professors d’ètica trucaven més sovint a la mare que els altres mortals. I demostrava que el que estudiem i fins i tot el que ensenyem no necessàriament ens fa millors persones.

Félix de Azúa no està sol. N’hi ha molts, d’intel·lectuals classistes i masclistes, de fet, la universitat continua sent masclista i classista, quan hauria de ser el paradís de la meritocràcia i l’espai on es combaten les dues plagues que aquest acadèmic representa amb tant d’orgull. En això se li ha de reconèixer capacitat de síntesi, a l’intel·lectual: ha sabut desacreditar-se amb una sola frase.

Crec que convindria pensar en quina cultura ens fa millors persones. En per què a vegades hi ha més bon cor entre la gent humil que entre la més cultivada. I sobretot és urgent fer-ho des de l’educació. Que l’ascensor cultural porti a vegades a un elitisme que acaba sent dèspota no és anecdòtic. La superioritat moral d’algunes elits acaba sent profundament immoral.