Arriba la setmana més freda de l'any, la setmana del barbuts

La saviesa popular ens diu que la setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any, igual que a l'estiu trobem la canícula com a període més càlid de l'any. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquesta setmana: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità, i sant Maur, el dia 15, i sant Antoni abat, el dia 17. També se sol allargar fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.

Un cop més, la tradició popular té un fons de certesa i per aquesta raó arriba als nostres dies, i aquesta n'és una: des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisis de més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el mes més fred de l'any. La saviesa popular acumula les experiències de generacions i generacions durant centenars d'any, les seves vivències i l'entorn cristià, amb la coincidència tot un reguitzell de sants barbuts ha donat peu a aquesta associació. Si la tradició popular l'assimilem amb el clima, trets característics durant un període llarg, el que farà realment serà un temps, el del dia a dia, que pot o nocoincidir amb l'esperat.

Deixant volar una mica més la imaginació, i una vegada tenim justificat el fred de la setmana dels barbuts, també es diu que els nascuts en aquest període són peluts i tenen mal geni.

Dites populars relacionades

• La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts.
• Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
• Per la setmana dels barbuts, governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
• Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.
• Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni.
• Per Sant Sebastià, fa un fred que no es pot aguantar.
• Quan vénen els tres barbuts -Sant Pau Ermità, Sant Maur i Sant Antoni Abat-, vénen els freds cascarruts.
• Si plou per Sant Pau, hivern adéu-siau; i si fa sol, ve un hivern nou.
• Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat de vi; si plou a la tarda, la collita esguerrada.
• 
  
• la setmana dels barbuts

NADAL i els seu significats...

Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?

Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.

Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.

Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.

La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.

Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.

Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.

Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.

El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.

origen de l'arbre de nadal