BLUME

GRAFITI PROJECTE DE CONVIVÈNCIA

El projecte de convivència passa fronteres!!!! Avui els alumnes de primer d'Animacio col.laborant amb un projecte del departament de juventud de l'Ajuntament i amb l'ajuda de l'Anna. S'ha iniciat un mural amb la implicació de tots els instituts d'Esplugues de Llobregat. 

INSTITUT SEVERO OCHOA 12-05-2015

Ballar, ballar, ballar...

"Bailar, bailar, bailar, bailar!
Bailar, bailar, bailar, bailar!

Ir en el ritmo como una nube va en el viento.
No ESPERAR EN, sino SER, el movimiento.
Cerrar el juicio, cerrar los ojos.
Oír el CLAC con el que se rompen los cerrojos"

Jorge Drexler "Bailar en la Cueva"

BON DILLUNS!

PARTICIPACIÓ


És una paraula que sona bé, no trobeu? És tan àmplia, tan sonora i rotunda. Qui la diu, ho fa amb fermesa, amb determinació, i en pronunciar-la s'activa quelcom més que la fonètica.

Tan si la diem en positiu, o sostenint una afirmació negativa, implica acció, quelcom que esquitxa; "jo d'això no hi participo"....Hi ha implícites la voluntat, la consciència i la responsabilitat. Una presa de decisió conscient.

En prenc PART o no en prenc?. El que més s'allunya de la participació seria el camí del mig, quan hom ni tan sols sap que existeix alguna cosa que es mou al seu voltant, a la que pot decidir sumar-se o no.

És a dir, que per saber si volem prendre part o no primer hem de SABER, hem de conèixer la realitat, la més propera, la més inmediata i també aquella més gran. Després, entendre-la i només llavors estarem preparats i preparades per participar.

En el camí del mig, ens trobem, sovint, aïllades, allunyades, muts.

Avui en dia, sembla com si els dies s'haguessin escurçat...En mig de tal rebombori d'activitat i obligacions no queda temps per allò primordial. Aquí, la pregunta seria: Què és per cadascú de nosaltres allò primordial, allò que fa que la vida sigui més ampla que llarga?

Ja que tinc l'ocasió aquí, després de donar-hi voltes em sorgia preguntar-me en quina mesura participem de les nostres vides, decidim, diem que no, proposem i establim estratègies per conquerir els nostres somnis... Hi ha un punt en què va relacionat , no us sembla?

Participar, no és només un exercici, sino una actitut.

En la mesura en què som capaces de prendre part de les nostres vides, llavors, en paral.lel, de manera natural, crec, neix l'impuls de participar d'allò col.lectiu. I és aleshores, quan el potencial individual es suma al dels altres (al col.lectiu), quan es donen veritables canvis, transformacions profundes en la realitat compartida. Aquest és l'objectiu principal de la participació: Aconseguir la transformació social, la millora col.lectiva. I, mireu quins espirals! la millora social s'aconsegueix allunyant-nos de l'individualisme.

A Animació sociocultural es sonada la frase: "allò important no és tant el resultat al qual s'arriba sino el PROCÉS que transitem per aconseguir-lo" (és més important el procés que el resultat).

Aquí a Esplugues, per exemple, que s'acabi posant en marxa novament la maquinària per construir el Pla Caufec, potser deprendrà de la decisió política i de grans empreses... però el camí recorregut durant els anys de denúncia i lluita per aturar-lo han generat i generen, en una bona part de la gent del poble, lligams que perduren. Una xarxa de suport i confiança.

Adonar-se que el veritable canvi no recau en les decisions polítiques sino en el tipus de relacions que establim i en les decisions que prenem dia a dia és prendre consciència del propi poder.
La participació col.lectiva es pot exercir a molts nivells i en diferents graus d'implicació. Podem anar a gaudir d'un concert al barri i estarem participant o podem implicar-nos en el muntatge, assumint la responsabilitat, demanant permissos, recollint quan s'acaba...


Podem només participar en una manifestació el dia convocat o haver dedicat dies, mesos, informant-nos, debatent i arribant a consensos en assemblees llarguíssimes fins a arribar a la decisió de convocar aquella manifestació. Denunciar i protestar també és una forma de PARTICIPACIÓ. És una de les eines més potents que tenim per canviar la direcció de tot aquest sistema sostingut, en un munt d'individualitats aïllades.

Parlar de participació està molt de moda, jornades de participació ciutadana, pressupostos participatius...i és magnífic si és real... Si políticament no hi ha la voluntat de fomentar la participació i donar veu a la ciutadania tot es torna hermètic i es pot acabar podrint.

Recordem que s'acaba d'aprobar la "llei MORDASSA", llei per a la Protecció de la Seguretat Ciutadana, si li diem amb el seu nom eufemístic. Una llei que vulnera la llibertat d'organitzar-se i protestar, la llibertat d'expressió. I justament en un moment on la realitat necessita ser denunciada, quan necessitem saber que no estem sols i soles davant tanta injustícia i desigualtat social.

Als nostres barris la participació es tradueix en qualsevol de les manifestacions populars que existeixen o creant-ne de noves, festes majors, organització de xerrades o debats, cinefòrums, clubs de lectura, assossiacions... I barri també vol dir l'institut...

Com volem que siguin els nostres barris, què canviariem? i als centres educatius? Hi ha espais de participació, de discussió? Té l'alumnat prou eines per poder fer sentir la seva veu, per imaginar altres escenaris? no és només tenir la informació sino saber què fer amb ella.

Cada vegada existeixen més iniciatives col.lectives com a formes de participació quotidianes: grups d'ajuda mutua, xarxes d'intercanvi de coneixements, Bancs del Temps (a Esplugues en tenim un), coopertives de consum responsable, etc...

Als nostres llocs de feina, opinant, informant-nos, creant sinèrgies colaboratives, trobant maneres col.lectives de millorar la nostra tasca.

A l'estació de metro de Roquetes, a Nou Barris, hi ha tot de frases de la gent del barri, que se sent del barri perquè porta anys construint-lo i millorant-lo. I també una inscripció ben gran on podem llegir:
NO ES LO IMPORTANTE LLEGAR SOLO NI PRONTO SI NO TODOS Y A TIEMPO. LEON FELIPE.


　
　

　

　

CARTA DE L'ADRIÀ ARQUERO. EXALUMNE D'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL.


GRÀCIES ADRI!!!

Hola animador/a!
Seguro que te habrán preguntado mil veces qué es la animación sociocultural y mil veces habrás pensado en cómo explicarlo para que la gente lo entienda. Desde mi punto de vista no existe aún al 100% la descripción exacta ya que nuestro trabajo abarca tantas cosas que llega a ser infinito, un abanico muy amplio con una tarea continua que nunca acaba, yo creo que somos como el aceite o gasoil que hace o debería hacer funcionar el motor de la sociedad/comunidad. Nuestras mejores herramientas son la escucha a los demás, la empatía, la cooperación, la igualdad, la asertividad, entre muchas otras.

Seguro que a veces hemos llegado a pensar en cómo puedo llegar al colectivo de personas que quiero animar, sinónimo de despertar... Lo mejor es nuestra capacidad de imaginación, compartirla con tu grupo de trabajo, por mucho que digan que no se puede yo creo que si tú lo crees, tú lo creas, seguro que tienes un fuerte y si aún no lo conoces, búscalo que lo encontrarás.

 Trabajamos con colectivos en exclusión, con jóvenes, en el ámbito de la educación ambiental, asociaciones de vecinos, cooperativas, familias, entidades sociales, o el ocio en el tiempo libre. Dedícale tiempo a tu potencial y nunca dejes caer las ganas de hacer y crear que caracteriza al  animador sociocultural.
En los tiempos que corren es difícil encontrar un trabajo (de cualquier ámbito) que la cosa está muy negra, pero el negro combina con todo, busca, estudia, dedica tu tiempo y encontrarás cómo y dónde poder sentirte a gusto como animador/a sociocultural.

Cuando acabas el ciclo es sólo el principio, es nuestro despertar. Creer en la Animación es fundamental, porque es necesaria para vivir mejor. La vida no es sólo trabajar, tele, Mercadona, trabajar, tele, Mercadona... Debemos despertar conciencias, saber encontrar las habilidades de la gente y exprimirlas, hacer sentir importantes una a una todas las opiniones.
Como principal función, a mi parecer, es la capacidad de abrir los  ojos, más que con nuestras palabras que tarde o temprano se las llevará el viento, es con el ejemplo que podemos llegar a dar con nuestros actos; participando en entidades, fiestas culturales, proyectos sociales y siempre creyendo en lo que hacemos, porque todo es posible.

Por otro lado, creo que es muy necesaria la relación con la naturaleza.  Para mí la naturaleza es un libro abierto que nunca deberíamos dejar de leer. Ojalá viviéramos rodeados de ella en vez de tanto cemento. La naturaleza da fuerza a nuestra identidad, favorece la maduración de las actitudes y abre horizontes de tolerancia y respeto a lo desconocido. Pues es un claro ejemplo de bien común, irremplazable. Es nuestra responsabilidad darle la importancia que se merece, con el ejemplo del respeto y una  actitud favorable, que contribuya a su conservación.


Todo esto de un ex alumno de Animación Sociocultural del Severo!
SALUT I EVOLUCIÓ COMPANYS!