Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?
Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.
Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.
Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.
Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.
Cristian Gómez Peláez
ResponElimina''Si vols passar un bon Nadal, posa el porc en sal.''
- Aquesta frase fa referència a una tradició anomenada ''Mandongo'', que tractava en reunir a la família amb el fi de fer la matança a un porc. En primer lloc es començava el festí amb una llesca de pa torrat amb oli i sal, fruits secs i un bon aiguardent. Al migdia és provava la carn picada per saber si tenia bona quantitat de pebre i de sal per després poder fer les botifarres. Tot seguit és menjava el plat típic del ''Mandongo'' que era cansalada, magre, ronyó, fetge, confrijoles, oli abundant i tot fregit. Per sopar una sopa de mandonguilles, després una amanida i per terminar un plat de llonganissa fresca amb tomàquet.
Fonts d'informació:
http://www.muntanyescostadaurada.cat/noticia/87
http://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20140206/54399989483/capafonts-fiesta-mandongo.html
Deborah Diaz Cabrerizo
ResponElimina-La nit de Nadal és d'alegria, pren filosa i fus, dona un tomb per la vila-
La nit de Nadal es celebra la nit del 24 de Desembre, vigília del dia de Nadal (25 de Desembre). És la celebració cristiana de la nit en que va nèixer Jesús, encara que les costums varien d'uns països a d'altres. Es bastant comú una reunió familiar per sopar i intercanviar-se regals i es considera com una festa de caràcter cultural i familiar, ja que també es reuneixen les famílies encara que no hi hagi celebració religiosa.
Els testimoni de Jehovà en canvi no celebran aquesta festivitat perquè la consideren de caràcter pagá.
Com altres dades d'interès sobre la nit de Nadal, he de dir què he trobat que a Catalunya durant el segle XIII, els castells s'esdevenien corts d'amor i es feien auguris a l'any que entrava, així també es feien intercanvis de regals al rei, als infants s'els donaven dolços i als servents estrenes de Nadal. Feien serenates a l'alba de Nadal sortint de la missa del gall, perquè es creia que era una nit d'esperits desfermats, així que els camperols baixaven amb torxes vers l'esglèsia cantant per espantar-los i els mariners no sortien a la mar, ja que filar una mica la nit de Nadal donava bona sort i esquilava a les bruixes i els mals esperits.